HEUREUX, QUI COMME ULYSSE...

Pobre perdre tendre. Persegueix l'aigua del riu. Ignora amb força. Sal i pebre dolç. Amaneix la solitud la nit que t'espera. Pela de llimona, gir en espiral del centre del seu tercer haiku. La densa por roja i la verda ira tensa bescanvien signes. La nit cau a pes. I quantes nits del teu regne s'eleven amables. El jardí de sorra bescava el ventre de plom raspallat pels núvols. Els tres-cents silencis creuen la biblioteca. No pots estar mort. El misteri és no voler saber qui és i voler saber. Has enterrat bé. Olor de fusta mullada i un cant sense mots. La manta i la pols, un llum, dos vidres trencats, d'amic pobre ric. Capvespre captiu, bats com un cor torturat certa pena líquida. Té la pseudovida un refugi entre els talps, que la llum esberla. El llangardaix trena fulles del pobre setembre. Creus que et falta vida. La campana busca. Delaten els seus silencis teranyines d'or. La magrana crea sis cents apunts de tardor amb fusta de l'ànima. Tres fan un col·legi. D...

 Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage, / Ou comme cestuy-là qui conquit la toison, / Et puis est retourné, plein d'usage et raison, / Vivre entre ses parents le reste de son âge ! / Quand reverrai-je, hélas, de mon petit village / Fumer la cheminée, et en quelle saison / Reverrai-je le clos de ma pauvre maison, / Qui m'est une province, et beaucoup davantage ? / Plus me plaît le séjour qu'ont bâti mes aïeux, / Que des palais Romains le front audacieux, / Plus que le marbre dur me plaît l'ardoise fine: / Plus mon Loir gaulois, que le Tibre latin, / Plus mon petit Liré, que le mont Palatin, / Et plus que l'air marin la doulceur angevine. /

 ALEXANDER POPE Inici Epístola II Coneix-te tu mateix. /  No vulguis prendre-li la mida a Déu. /  El vell saber humà pren l’home com a eix. /  Un ésser nascut en l’istme d’una terra mitjana, / d’una saviesa fosca i una grandesa esquerpa. /  Algú que sap massa per a l’estol escèptic, / i alhora massa feble per a l’orgull estoic. / Sempre en un entremig: dubtant entre actuar o descansar,  / dubtant si veure’s com a bèstia o com a déu, / dubtant entre la preferència pel seu cos /  o el decantament per l’esperit. / Havent nascut tan sols per a la mort, /  i havent pensat tan sols per a l’error, / en igual ignorància del seu enteniment / tant si enraona massa com si ho fa massa poc. / Un caos de pensa i passió, en desconcert. / Un que tot sol ara s’enganya, ara es desenganya, / pastat mig per triomfar, mig per estavellar-se; / mestre i senyor de qualsevol ventura, / i àdhuc víctima i màrtir. / Únic jutge del ver, perseguit per l’error com en malson: / ...